El recurs webquest “Cap de Turc” http://eeeh.net/capdeturc/index.html té com a base, temàtiques relacionades amb la interculturalitat i l’educació en valors, abordats des de temes transversals, essencials per a la formació integral de l’alumnat.
L’activitat didàctica està adreçada a alumnes de 3er d’E.S.O. i està pensada per a treballar en grup en un marc interactiu i de cooperació. Amb aquest recurs es pretén conèixer i treballar conceptes com el racisme, la xenofòbia i la discriminació. Les activitats a realitzar comencen per l’anàlisi de l’obra de Günter Wallraff, "Cap de Turc", passant per relacionar els conceptes amb el llibre, contrastant i sintetitzant la informació, fins a elaborar informes i experimentar amb les TIC, tot això en el marc d’un treball cooperatiu. Els continguts es plantegen tenint en compte temes d’actualitat en l’àmbit de la interculturalitat. Les activitats es proposen de manera seqüencial, correlacionada i en concordança amb la temàtica, a més a més estan adreçats a àrees curriculars diverses, entre d’altres: l’historia, l’ètica, la tecnologia, i la llengua i literatura.
El context teòric es basa en temes centrals de la teoria general dels drets humans, com a característica de la universalitat dels drets i la seva validesa universal. També es refereix a temes com la immigració multicultural, que suposa una posada a prova de l’ universalisme. Així doncs, el problema central que es planteja en el context teòric es pot sintetitzar en el desafiament de conciliar l’ universalisme dels drets amb el dret a la identitat cultural. Fa una aposta a favor de una major igualtat i respecte, i d’uns valors consensuats en la Declaració Universal dels Drets Humans.
En referència als models d’educació multicultural i intercultural al voltant de les polítiques, l'enfocament del recurs està adreçat cap a una opció intercultural basada en la simetria cultural, específicament en un model d’educació holístic i intercultural. Entenent el model holístic com la implicació de tota institució escolar amb la necessària aportació de l’escola en la construcció social implicant al seu alumnat en un anàlisi crític de la realitat social i en projectes d’acció que suposin una lluita contra les desigualtats, integrant l’enfocament intercultural i el soci crític. Segons el model d’educació intercultural, s’entén que l’escola prepara als alumnes per a viure en una societat on la diversitat cultural es reconeix com a legítima. A més a més considera la llengua materna com una adquisició i un punt de suport important en tot l‘aprenentatge escolar, inclús per a l’aprenentatge de la llengua oficial; la considera com un triomf i no com una rèmora. També el tema del pluralisme cultural està molt present en els programes escolars i en el projecte educatiu, i la seva aplicació es porta a terme amb tot l’alumnat i no solo amb l’alumnat immigrant.
En aquest marc i des d’un enfocament educatiu intercultural, global i reformador, el material didàctic pretén promoure l’educació intercultural, entenent-la tal com la defineix (Gil Jaurena, 2002: 15), derivada, entre d’altres, de la proposta per Teresa Aguado1 (1996: 54): Educació intercultural com un enfocament educatiu holístic i inclusiu que, partint del respecte i valoració de la diversitat cultural, busca la reforma de l’escola com a totalitat per a incrementar l’equitat educativa, superar el racisme/discriminació/exclusió, afavorir la comunicació i la competència intercultural, i donar suport al canvi social segons principis de justícia social.
En l'àmbit de l’aplicació didàctica i la pràctica educativa es planteja el treball cooperatiu com a recurs per a promoure sentiments positius d’unitat i tolerància envers l’altre i reduir i eliminar els estereotips, tanmateix per a ajudar a l’educador a generar vivències invitant a l’alumnat a reflexionar sobre els valors i els drets, i les seves implicacions i conseqüències pràctiques. A més a més prepara a l’alumnat per a experimentar la diversitat de manera natural i per a reaccionar positivament davant la diferència, i per a no contemplar-la com una amenaça sinó com una font d’interès, facilitant la creació d’un ambient receptiu a l’intercanvio d’opinions, punts de vista i percepcions de la realitat, i la comprensió dels problemes socials i educatius que estan en connexió amb la diversitat cultural.
De tot el que s’ha dit sobre la valoració del recurs en el marc de la interculturalitat, es pot extreure que l’educació intercultural pot designar la formació sistemàtica de tot l’alumnat: en la comprensió de la diversitat cultural de la societat actual; en l’augment de la capacitat de comunicació entre persones de diverses cultures; en la creació d’actituds favorables a la diversitat de cultures; en l’increment d’interacció social entre persones i en grups culturalment distints. Amb aquesta concepció, l’educació intercultural podrà deixar de ser percebuda com una necessitat marginal de les escoles que atenen immigrants i minories, i adquirirà la rellevància de ser considerada una de les dimensions bàsiques de l’educació general dels individus, els grups i les comunitats.
L’activitat didàctica està adreçada a alumnes de 3er d’E.S.O. i està pensada per a treballar en grup en un marc interactiu i de cooperació. Amb aquest recurs es pretén conèixer i treballar conceptes com el racisme, la xenofòbia i la discriminació. Les activitats a realitzar comencen per l’anàlisi de l’obra de Günter Wallraff, "Cap de Turc", passant per relacionar els conceptes amb el llibre, contrastant i sintetitzant la informació, fins a elaborar informes i experimentar amb les TIC, tot això en el marc d’un treball cooperatiu. Els continguts es plantegen tenint en compte temes d’actualitat en l’àmbit de la interculturalitat. Les activitats es proposen de manera seqüencial, correlacionada i en concordança amb la temàtica, a més a més estan adreçats a àrees curriculars diverses, entre d’altres: l’historia, l’ètica, la tecnologia, i la llengua i literatura.
El context teòric es basa en temes centrals de la teoria general dels drets humans, com a característica de la universalitat dels drets i la seva validesa universal. També es refereix a temes com la immigració multicultural, que suposa una posada a prova de l’ universalisme. Així doncs, el problema central que es planteja en el context teòric es pot sintetitzar en el desafiament de conciliar l’ universalisme dels drets amb el dret a la identitat cultural. Fa una aposta a favor de una major igualtat i respecte, i d’uns valors consensuats en la Declaració Universal dels Drets Humans.
En referència als models d’educació multicultural i intercultural al voltant de les polítiques, l'enfocament del recurs està adreçat cap a una opció intercultural basada en la simetria cultural, específicament en un model d’educació holístic i intercultural. Entenent el model holístic com la implicació de tota institució escolar amb la necessària aportació de l’escola en la construcció social implicant al seu alumnat en un anàlisi crític de la realitat social i en projectes d’acció que suposin una lluita contra les desigualtats, integrant l’enfocament intercultural i el soci crític. Segons el model d’educació intercultural, s’entén que l’escola prepara als alumnes per a viure en una societat on la diversitat cultural es reconeix com a legítima. A més a més considera la llengua materna com una adquisició i un punt de suport important en tot l‘aprenentatge escolar, inclús per a l’aprenentatge de la llengua oficial; la considera com un triomf i no com una rèmora. També el tema del pluralisme cultural està molt present en els programes escolars i en el projecte educatiu, i la seva aplicació es porta a terme amb tot l’alumnat i no solo amb l’alumnat immigrant.
En aquest marc i des d’un enfocament educatiu intercultural, global i reformador, el material didàctic pretén promoure l’educació intercultural, entenent-la tal com la defineix (Gil Jaurena, 2002: 15), derivada, entre d’altres, de la proposta per Teresa Aguado1 (1996: 54): Educació intercultural com un enfocament educatiu holístic i inclusiu que, partint del respecte i valoració de la diversitat cultural, busca la reforma de l’escola com a totalitat per a incrementar l’equitat educativa, superar el racisme/discriminació/exclusió, afavorir la comunicació i la competència intercultural, i donar suport al canvi social segons principis de justícia social.
En l'àmbit de l’aplicació didàctica i la pràctica educativa es planteja el treball cooperatiu com a recurs per a promoure sentiments positius d’unitat i tolerància envers l’altre i reduir i eliminar els estereotips, tanmateix per a ajudar a l’educador a generar vivències invitant a l’alumnat a reflexionar sobre els valors i els drets, i les seves implicacions i conseqüències pràctiques. A més a més prepara a l’alumnat per a experimentar la diversitat de manera natural i per a reaccionar positivament davant la diferència, i per a no contemplar-la com una amenaça sinó com una font d’interès, facilitant la creació d’un ambient receptiu a l’intercanvio d’opinions, punts de vista i percepcions de la realitat, i la comprensió dels problemes socials i educatius que estan en connexió amb la diversitat cultural.
De tot el que s’ha dit sobre la valoració del recurs en el marc de la interculturalitat, es pot extreure que l’educació intercultural pot designar la formació sistemàtica de tot l’alumnat: en la comprensió de la diversitat cultural de la societat actual; en l’augment de la capacitat de comunicació entre persones de diverses cultures; en la creació d’actituds favorables a la diversitat de cultures; en l’increment d’interacció social entre persones i en grups culturalment distints. Amb aquesta concepció, l’educació intercultural podrà deixar de ser percebuda com una necessitat marginal de les escoles que atenen immigrants i minories, i adquirirà la rellevància de ser considerada una de les dimensions bàsiques de l’educació general dels individus, els grups i les comunitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario